Anàlisi de l'estudi " Cas Ametller Origen: cap a una cadena de subministrament centralitzada, circular i semiautomàtica"
29 de maig, 2022 per
Administrator

 


El passat mes d’abril es va presentar a la UPF, amb presencia del seu rector, l'estudi

Cas Ametller Origen: cap a una cadena de subministrament centralitzada, circular i semiautomàtica. Estudi de la seva sostenibilitat econòmica, ambiental i social.

dut a terme per l’Observatori de Sostenibilitat de la UPF Barcelona School of Management (UPF-BSM) amb l’objectiu, va dir, de dimensionar el potencial de millora de la sostenibilitat de la nova cadena de subministrament d’Ametller Origen.

Després de llegir l’estudi de l’Observatori podem concloure que es tracte d’un treball fet per encàrrec. És un exemple d’estudi amb manca d’independència i imparcialitat, i també mal documentat.

Tot seguit fem 10 consideracions en relació al contingut de l’estudi:

  1. Es tracta de qualsevol cosa menys d’un estudi independent, com mostra el fet que el logo d’Ametller apareix al mateix estudi com a entitat ‘col·laboradora’, i que el text està ple de referències als objectius i pretensions d’Ametller que no sembla que es basin en cap consideració que vagi més enllà de la pròpia propaganda de l’empresa. Totes les estimes parteixen del supòsit de creixement que contempla l’empresa (doblar el nombre de botigues en 10 anys per controlar el 10% de la quota de mercat a Catalunya, pàgina 27), sense qüestionar-lo.
  2. L’estudi pràcticament no utilitza ni aporta dades quantitatives referents al cas concret d’Ametller (i encara menys a l’Agroparc) si no que es basa en dades bibliogràfiques i estimes de millores ‘potencials’ calculades a partir de ‘estàndards reconeguts’ i ‘bones pràctiques’ genèriques, tal com es reconeix a la pàgina 6 de l’estudi. I de vegades simplement es donen i es destaquen com si fossin titulars (e.g., pàgina 16) valors que corresponen a processos que han tingut lloc en altres empreses i que no tenen perquè ser representatius del cas d’Ametller.
  3. Pràcticament no hi ha cap explicació sobre la metodologia que se segueix per estimar l’efecte de les ‘millores’ que es plantegen, més enllà de consideracions molt generals que no permeten reproduir els càlculs que es plantegen ni verificar les estimes que en resulten.
  4. Algunes parts de l’estudi no són gaire coherents entre elles. Per exemple, al Marc Teòric (pàgina 9) es diu ‘Els centres logístics centralitzats amb èxit es troben en àrees industrials i són de gran capacitat’. Sembla difícil considerar la zona afectada per l’Agroparc (o el municipi de Gelida en general), a dia d’avui, com una àrea industrial, tot i que això potser canviaria si el projecte de l’Agroparc s’acaba implementant. Ara bé, aquesta consideració no es torna a fer en tot l’estudi ni evita que considerin el projecte de l’Agroparc com a immillorable des de tots els punts de vista. En aquest sentit, a les conclusions de la pàgina 28, diuen ‘gairebé totes les accions que planteja Ametller Origen es troben en el punt òptim de sostenibilitat, on conflueixen els interessos econòmics, socials i mediambientals’, i una frase semblant es fa servir a la pàgina 21.
  5. La discussió sobre l’impacte en els llocs de treball (pàgina 11) és d’una superficialitat i candidesa increïble. Aquí i en altres llocs de l’estudi es posa Amazon com l’exemple a seguir, quan tots sabem que les condicions de treball a Amazon han estat denunciades repetidament. Per exemple a Forbes i al NY Times (https://www.forbes.com/sites/), que no són precisament gaire enemics de les grans empreses.
  6. Moltes de les consideracions que es fan són sobre ‘millores’ que podria implementar Ametller però que no tenen res a veure amb l’Agroparc, per exemple quan es planteja substituir vehicles de transport dièsel per vehicles propulsats amb ‘energies alternatives’ (pàgines 16, 19), una major automatització dels processos (pàgines 15, 17) o aspectes relacionats amb la implantació del comerç electrònic (pàgines 22-25).
  7. Quan s’analitza el flux de producte entre els proveïdors i el magatzem (pàgina 16) és conclou que la distància mitjana entre els (650!) proveïdors i el magatzem central augmentaria, però en canvi la distància total que recorren les mercaderies es redueix. No queda clar com això és possible, i en tot cas la ‘reducció’ és molt petita (menys d’un 1% en termes d’emissions de CO2). Com a la resta de l’estudi no queda clara la referència temporal de les comparacions, i és evident que no es té en compte l’augment previst en l’activitat de l’empresa, que faria augmentar molt notablement (al doble, aproximadament) les emissions actuals.
  8. Sistemàticament es fan comparacions sense explicitar o justificar la situació de referència amb la que es compara. Per exemple, quan es discuteix l’emmagatzematge automàtic (pàgina 17) i fent referència als transelevadors automàtics es diu que ‘alguns models compten amb dispositius de recuperació d’energia que permeten un estalvi notable de consum elèctric’. Però evidentment no sabem quin model triaria Ametller, i en tot cas aquí la informació rellevant seria quin és el consum elèctric dels transelevadors per poder-lo comparar amb altres alternatives (e.g., la situació actual), no si n’hi ha alguns que consumeixen menys que els altres. Un altre exemple: a la pàgina següent (18) diuen ‘la maquinària elèctrica permet l’ús eficient de l’energia, que disminueix la contaminació i els danys ambientals’; en relació a què?
  9. Quan es discuteix el flux de producte entre el magatzem i les botigues (pàgina 19) es conclou que hi haurà grans reduccions en els quilòmetres recorreguts i les consegüents emissions de CO2. Malauradament no queda gens clar d’on surten les dades per donar suport a aquesta afirmació, especialment tenint en compte que dos dels tres magatzems actuals de casa Ametller estan dins de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (pàgina 5) i, per tant, molt més a prop de la majoria de les botigues que el macro-magatzem que es planteja construir a Gelida. A la mateixa pàgina es fan també consideracions difícils de justificar, com que la crema de biogàs no emet CO2.
  10. Quan es parla de la ‘cadena circular’ (pàgines 20-21) es torna a reconèixer que no es disposa de dades per fer cap càlcul concret, però igualment es donen estimes basades en estudis d’altres casos sense justificar la seva rellevància pel cas d’Ametller. No es comenta absolutament res sobre el balanç energètic o les emissions contaminants dels processos ‘circulars’ que es plantegen.

Nota: la imatge d'aquest article és una captura de pantalla de la presentació publicada a la web de Barcelona School of Management, a on hi ha Josep Ametller, cofundador d'Ametller Origen; Oriol Amat, rector de la UPF; i Erola Palau Pinyana, autora de l'estudi i coordinadora acadèmica de l'Observatori de Sostenibilitat.